S’explota els esportistes d’elit?

Aquest article planteja les preguntes següents: Quins són els riscos de salut associats a l’esport d’elit? Són superiors als que caldria? Els qui tenen responsabilitat moral i/o legal sobre els esportistes, estan prenent totes les mesures raonables per salvaguardar-ne la salut? Molts estudis realitzats a diferents països mostren que un aspecte important de la cultura esportiva de l’esport professional o el d’elit és el de la ‘cultura del risc’, que contempla el dolor, les lesions i el ‘joc dur’. Els esportistes d’elit assumeixen –i s’espera que n’assumeixin– riscos importants per a la seva salut. Aquest article és un estudi sobre el futbol professional anglès, en el qual tothom espera que els futbolistes continuïn jugant, fins i tot quan tenen una lesió i dolor, sempre que els sigui possible fer-ho. Els jugadors que no poden jugar a causa d’una lesió es valoren com de poca utilitat per al club i poden quedar marcats, ser ignorats o fins i tot caure en l’ostracisme. Els jugadors lesionats poden ser sotmesos a pressions per tornar a jugar abans d’estar completament recuperats de la lesió. Potser s’amagui als mateixos jugadors, de forma deliberada, la naturalesa i l’abast de les seves lesions i, sovint, als clubs de futbol es vulneren les normes de confidencialitat mèdica. La conclusió és que molts clubs anglesos de futbol professional no estan prenent les mesures necessàries per assolir ‘l’obligació de tenir cura’ dels jugadors, una obligació que tenen, tant legalment com moralment.