El control de l’entrenament de la resistència: importància de la freqüència crítica de fusió ocular

La freqüència crítica de fusió ocular (FCF) es defineix com la freqüència d’un estímul lluminós, a partir de la qual es percep com una sensació estable i contínua. La seva utilitat en el context de l’entrenament esportiu se centra en la seva probable relació amb el nivell d’activació i fatiga del sistema nerviós central (SNC). Si la FCF augmenta es considera que el nivell d’activació és superior i si baixa, l’activació és inferior. Valors inferiors al de la línia base es relacionen amb una fatiga del SNC. Com és evident cada disciplina esportiva requereix un nivell òptim d’activació per obtenir el màxim rendiment. El treball que presentem introdueix la FCF en el control de l’entrenament. El seu principal objectiu va ser determinar si hi ha alguna relació entre la FCF i diferents tipus d’esforç físic que impliquen diferents manifestacions de la resistència aeròbica i anaeròbica làctica. Els resultats obtinguts indiquen diferències estadísticament significatives entre el nivell d’activació de la FCF abans i després dels diferents tipus d’esforços físics que s’han plantejat. En totes les situacions experimentals, els entrenaments que s’han aplicat han comportat un augment de la FCF. Destaquem que no s’han demostrat diferències estadísticament significatives pel que fa al nivell d’activació de la FCF entre esforços de caràcter aeròbic intensiu i anaeròbics làctics.