Tendències o direccions de l’esport contemporani en funció dels motius de la pràctica. Un estudi empíric entre els estudiants de la Universitat d’Oviedo

Les investigacions descriptives sobre els motius que porten els joves a practicar l’esport, desenvolupades majoritàriament als Estats Units i a països anglòfons, com ara Gran Bretanya, Austràlia i el Canadà, han mostrat de forma consistent una estructura multifactorial. La majoria s’emmarquen dintre de la perspectiva cognitivosocial i es recolzen en el concepte de motivació d’assoliment. A partir d’aquests resultats, el nostre objectiu ha estat analitzar l’estructura ‘motivacional’ subjacent, amb l’objecte de determinar les tendències més acusades de l’esport contemporani. Els joves sotmesos a enquesta, 2.689, són estudiants de la Universitat d’Oviedo (1.440 homes i 1.249 dones). Tots ells van respondre qüestionari dissenyat amb aquesta finalitat. Els resultats evidencien una doble estructura bipolar que sembla respondre a la ‘binarització’ de dos criteris: competició (C) i mestratge (M). La seva presència o absència origina un arbre dicotòmic de quatre branques. Aquests quatre subgrups mostren, a més a més, unes peculiaritats derivades de les diferències de gènere, tipus d’activitat i intensitat de la motivació vers l’esport. Finalment, es discuteixen els resultats i se n’extreuen algunes conclusions.