Activitat física i estats de canvi en població infantil: un estudi sobre validesa convergent

El model dels estats de canvi de Prochaska i DiClemente (1983, 1992) ha estat utilitzat de forma generalitzada en l’estudi de l’adherència a l’exercici en subjectes adults però, ara com ara, aquest model ha estat aplicat en molt poques investigacions per a l’estudi de la població infantil. Aquest estudi pretén de comprovar en quina mesura l’avaluació de l’adherència a partir d’aquest model és convergent amb l’avaluació a partir de l’autoregistre de les activitats físiques. Per fer-ho, es va sol·licitar a una mostra de 345 subjectes amb edats compreses entre els 10 i els 13 anys que s’autoubiquessin en una de les cinc etapes proposades per aquest model i que registressin el temps dedicat a diferents activitats físiques tot al llarg d’una setmana. Els resultats posen de manifest que es pot arribar conclusions molt diferents sobre el nivell d’activitat física dels subjectes depenent de l’instrument utilitzat per a l’avaluació. En resum, les dades obtingudes mostren una escassa validesa convergent entre l’autoregistre de l’activitat per part dels subjectes i l’avaluació mitjançant els estadis proposats pel model dels estats de canvi.