Aprenentatge diferencial aplicat al servei de voleibol en esportistes novells

L’aprenentatge diferencial s’ha mostrat útil per a la millora de determinades habilitats motrius. Els resultats en poblacions novelles contrasten amb les recomanacions basades en la pràctica en condicions de variabilitat o interferència contextual que qüestionen la seva utilitat en l’aprenentatge de noves habilitats. En aquest treball es comparen les modificacions de la velocitat i la precisió del servei en voleibol en aplicar les metodologies d’entrenament per consistència i d’aprenentatge diferencial. Una mostra de 33 participants sense experiència en voleibol es va dividir en tres grups. Dos grups van dur a terme tres setmanes d’entrenament, mentre que el tercer va conformar el de control. Els participants es van avaluar abans i en dues ocasions posteriors. En cada test es va registrar la precisió i la velocitat dels serveis. Dels resultats es destaca la millora tant en precisió com en velocitat dels grups de pràctica. A més a més, el grup d’entrenament diferencial presenta una milloria en la consistència de la precisió, de manera que disminueix l’error variable dels seus assajos. La principal conclusió de l’estudi és que la metodologia de l’entrenament diferencial pot ser una metodologia molt eficaç per a l’aprenentatge del servei en voleibol en poblacions novelles.