L’ensenyament de l’esport escolar en Educació Secundària segons la formació inicial del professorat

La pràctica regular d’activitats fisicoesportives extraescolars pot aportar diversos beneficis als participants. No obstant això, aquests beneficis estaran condicionats per la intervenció docent del professorat que imparteix aquest tipus d’activitats, ja que a vegades no té la formació i titulació necessària per desenvolupar aquesta funció docent. Així, l’objectiu principal d’aquesta investigació és analitzar la intervenció docent en l’esport escolar en Educació Secundària en la Comunitat de Madrid. La investigació segueix una metodologia quantitativa d’estil descriptiu a través de l’enquesta, que es va fer a 350 docents. Es mostren evidències estadísticament significatives respecte al fet que els docents sense titulació utilitzen en major grau tècniques d’ensenyament directiu [x2 (10) = 33,430; p < ,00; Φ = ,03] i que en general la majoria dels docents prioritzen la millora de la tècnica sobre altres aspectes [x2 (5)= 35,337; p < ,00; Φ = ,03]. Entre les conclusions més rellevants d’aquesta investigació, es pot observar que la intervenció docent per part del professorat que imparteix les activitats fisicoesportives extraescolars en l’etapa d’Educació Secundària no sempre és adequada, ja que en la majoria dels casos es continua desenvolupant un model d’ensenyament tradicional, on prevalen la recerca del resultat sobre la participació i les tècniques d’ensenyament directiu sobre les de descobriment, així com l’ensenyament de la millora de la tècnica de manera descontextualitzada sobre l’ensenyament de situacions reals de joc.