Terminologia dels exercicis de força amb sobrecàrregues (i IV)

Les ciències aplicades a l’activitat física i a l’esport són relativament recents i han d’estandarditzar encara el seu vocabulari en algunes àrees de coneixement. Establir una terminologia de consens i unívoca en relació amb els exercicis de força amb sobrecàr­regues és fonamental per a les persones professionals que treballen en les ciències de l’exercici físic i el cos humà. És imprescindible articular una terminologia vehicular en aquest sector d’intervenció social de gran repercussió. El dret a la lliure circulació de persones pels països de la Unió Europea i, en general, la globalització, fan necessari també el coneixement de la terminologia de la musculació en altres llengües vehiculars. El següent article és l’últim d’una sèrie de quatre i presenta els exercicis més representatius d’extremitats inferiors com abductors, aductors, extensors, flexors i extensors del maluc, extensors i flexors del genoll, flexors del peu i aixecaments olímpics en versió catalana, castellana i anglesa, amb l’objectiu que conformin una base de gran abast que permeti definir altres exercicis.