Lumbàlgia crònica inespecífica. Tests físics per detectar-la. Prova pilot

Objectiu: Valorar la capacitat de detecció de la lumbàlgia crònica inespecífica que tenen els indicadors: proporcionalitat dels temps de resistència entre extensors, flexors i musculatura lateral; temps de resistència dels extensors, Sorensen test i la fatigabilitat mitjançant electromiografia (EMG) per superfície. Igualment, valorar la influència sobre aquests indicadors que tenen les variables gènere, talla i pes. Disseny: Estudi pilot amb grup de control. Mesura mitjançant tres tests i EMG d’individus amb lumbàlgia crònica inespecífica i d’individus sense. La fiabilitat queda mesurada amb la repetició dels tests i de l’EMG en dies diferents. Participants: Tretze estudiants de fisioteràpia entre 18 i 32 anys. Set amb lumbàlgia crònica inespecífica i sis sense. Resultats: No s’han trobat diferències significatives entre la proporcionalitat dels temps de resistència entre extensors, flexors i musculatura lateral entre els individus que presentaven lumbàlgia i els que no en presentaven. Igualment, el Sorensen test i la potència mitjana obtinguda mitjançant EMG per superfície no han mostrat diferències entre els mateixos dos grups. El gènere ha resultat ser un element diferenciador respecte dels valors de les proporcionalitats dels temps de resistència de la musculatura extensora, flexora i musculatura lateral. El pes en el temps de resistència de la musculatura extensora ha resultat tenir una correlació de Pearson negativa (r = –0,61). Conclusions: No s’han pogut diferenciar els individus amb lumbàlgia dels que no en presenten per a cap dels indicadors utilitzats. El pes i el gènere són variables que influeixen en aquests i que per tant s’han de tenir en compte durant l’avaluació dels individus mitjançant aquests tests.