Facilitadors i barreres per a la inclusió d’estudiants amb discapacitat a Educació Física a Colòmbia, Xile, Espanya i Perú

L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar les barreres i els facilitadors que els estudiants amb discapacitat manifesten a Educació Física i en l’esport a Xile, Colòmbia, Espanya i Perú. Es va dissenyar un estudi de tipus exploratori, correlacional i d’abast transversal on van participar 362 nenes, nens i adolescents amb discapacitat de Xile (41.1 %), Colòmbia (14.6 %), Espanya (11.6 %) i Perú (32.5 %), a qui se’ls va aplicar el qüestionari “Barriers and facilitators of sports in children with physical disabilities” (BaFSCH) en la seva versió traduïda a l’espanyol. Respecte als resultats, el 72.7 % practica activitat física a l’escola, amb una tendència més gran a Colòmbia (88.7 % χ² = 11.17, p = .02), on el 72.0 % en practica a classe d’Educació Física mentre que el 38 %, en tallers d’activitat física i esport. Els principals facilitadors d’inclusió són els pares i tutors, juntament amb les seves amistats en l’espai escolar, i les barreres s’associen a algun accident o caiguda, i/o la seva discapacitat i/o deficiència. Al seu torn, el sexe biològic (OR = 1.893, IC = 1.19-3.00, p = .007) s’associa a un facilitador per a la pràctica de l’activitat física, mentre que ser estudiant amb discapacitat intel·lectual (OR = .437, IC = .20 - .94, p = .03) i discapacitat física (OR = .298, IC = .15-.58, p = .0002) s’associa a una barrera per a la inclusió. Amb aquesta investigació es va revelar que la classe d’Educació Física és fonamental en la pràctica de l’activitat física en l’espai educatiu per a nenes, nens i adolescents amb discapacitat, igual com l’entorn, que es transforma en factor protector a nivell ambiental.