Efecte dels descansos actius sobre processos atencionals i la regulació motivacional en escolars

Introducció/objectiu: La realització d’activitat física (AF) és considerada una manera molt rendible de millorar la funció neurocognitiva. Tant l’activitat física d’intensitat moderada com la vigorosa de curta durada tenen efectes positius en la funció cerebral, la cognició i el rendiment acadèmic durant la infantesa. L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar l’efecte dels descansos actius (DA) en latenció i la motivació dels estudiants, així com examinar possibles diferències pel que fa a sexe i curs. Mètodes: Van participar-hi 215 estudiants (119 nenes) de 2n a 6è de primària, amb edats compreses entre 7 i 13 anys (M = 9.18; DE = 1.55), distribuïts en un grup experimental (n = 108; 62 nenes) i un grup control (n = 107; 57 nenes). Es va fer un disseny gairebé experimental amb mesures pre-post i metodologia quantitativa. El grup experimental va rebre un programa de DA (20-30/setmana; 2-5 minuts cada descans actiu). Es va utilitzar el Test de cares-R i el PLOC adaptat. Resultats: Els resultats en atenció van mostrar diferències significatives entre grups només a 3r, en què el programa es va basar en DA d’intensitat vigorosa protagonitzats pels estudiants. El grup experimental va reportar nivells elevats de motivació autodeterminada. Els cursos d’edat inferior es van mostrar més autodeterminats. Conclusions: Els DA d’intensitat vigorosa poden provocar efectes positius sobre l’atenció i la motivació autodeterminada dels estudiants.