Eficàcia i grau de compliment de les intervencions d’activitat física i exercici físic amb sanitat mòbil: revisió sistemàtica

La inclusió de l’activitat física i la prescripció d’exercici físic en l’àmbit de la sanitat mòbil (mHealth) ofereix un nou camp de recerca en una societat cada vegada més digitalitzada. En aquest context, és necessari avaluar l’aplicabilitat, fiabilitat i adequació de les variables de control i avaluació, tenint en compte els criteris d’individualització i especificitat de la patologia. Aquesta revisió sistemàtica va tenir per objectiu estudiar el grau de compliment i eficàcia dels programes d’activitat física o exercici físic amb sanitat mòbil en funció de les seves variables, canals de comunicació i recursos tecnològics per a assajos clínics aleatoritzats que es van dur a terme entre 2011 i 2021. Es va fer una recerca bibliogràfica utilitzant les plataformes Pubmed, Science Direct, Scopus, Web of Science i Google Scholar segons les directrius dels elements d’informació prioritaris per a revisions sistemàtiques i metaanàlisi (PRISMA, per les seves sigles en anglès). Dels 865 resultats inicials, es van incloure en l’anàlisi 13 estudis clínics, relacionats amb malalties cardíaques (n = 4), oncològiques (n = 3), pulmonars (n = 1), Parkinson (n = 1), així com amb la promoció de l’AF en persones sedentàries (n = 2), població general (n = 1) i dones embarassades (n = 1). En relació amb l’eficàcia de la intervenció, 9 dels resultats finals (el 70%) van mostrar diferències de millora en el grup experimental. La càrrega de treball s’acostuma a quantificar amb variables inespecífiques, d’entre les quals els passos diaris i els minuts d’activitat física o exercici diaris són les més comunes. Els recursos tecnològics més utilitzats van ser aplicacions específiques i el braçalet FitBit®. Els principals canals de comunicació van ser els SMS i la xarxa social Facebook. Tanmateix, no hi va haver intervencions dissenyades específicament per satisfer les capacitats tecnològiques de la seva població diana. Les intervencions amb sanitat mòbil van tenir una eficàcia més gran i un grau més elevat de compliment dels programes de prescripció que en el cas dels prescrits en persona o sense suport tecnològic.