Natació en socorristes: energètica de crol i crol amb el cap fora de l’aigua

Main Article Content

Luis da Fontoura Iglesias
Wellington G. Feitosa
Cássia Daniele Zaleski Trindade
Ricardo de A. Correia
Lucas Beal
Laura Menin
Flávio A. de S. Castro

Els socorristes utilitzen, com a part del rescat aquàtic, l’estil crol i crol amb el cap fora de l’aigua. Els estudis sobre despesa energètica i variables fisiològiques complementàries obtingudes durant estratègies de rescat aquàtic són escassos. L’objectiu d’aquest estudi va ser comparar l’energètica i el rendiment de l’estil crol i crol amb el cap fora de l’aigua dut a terme per socorristes. En aquest estudi van participar voluntàriament 21 socorristes militars. Es van fer dos tests a màxima intensitat: 100 metres en crol i en crol amb el cap fora de l’aigua. En cada test es van identificar dades fisiològiques (mesurament directe de consum d’oxigen, lactoacidèmia i freqüència cardíaca), l’escala d’esforç percebut i la velocitat mitjana de natació (anàlisi de vídeo bidimensional). Es
va calcular la contribució de cada font d’energia i el cost energètic. Es van utilitzar estadístics descriptius i inferencials per a α < .05. El rendiment va ser millor en crol, els resultats fisiològics van ser similars entre crol i crol amb el cap fora de l’aigua i el cost energètic va ser més alt en crol amb el cap fora de l’aigua (1.90 ± 0.33 kJ∙m-1), comparat amb el crol (1.51 ± 0.33 kJ∙m-1). En conclusió, l’estil crol amb el cap fora de l’agua és menys eficient que el crol.

Paraules clau
esforç físic, rendiment físic funcional, tasca de rescat

Article Details

Com citar
da Fontoura Iglesias, Luis et al. «Natació en socorristes: energètica de crol i crol amb el cap fora de l’aigua». Apunts. Educació Física i Esports, 2021, vol.VOL 4, núm. 146, p. 78-85, https://raco.cat/index.php/ApuntsEFD/article/view/393678.