Natació en socorristes: energètica de crol i crol amb el cap fora de l’aigua

Els socorristes utilitzen, com a part del rescat aquàtic, l’estil crol i crol amb el cap fora de l’aigua. Els estudis sobre despesa energètica i variables fisiològiques complementàries obtingudes durant estratègies de rescat aquàtic són escassos. L’objectiu d’aquest estudi va ser comparar l’energètica i el rendiment de l’estil crol i crol amb el cap fora de l’aigua dut a terme per socorristes. En aquest estudi van participar voluntàriament 21 socorristes militars. Es van fer dos tests a màxima intensitat: 100 metres en crol i en crol amb el cap fora de l’aigua. En cada test es van identificar dades fisiològiques (mesurament directe de consum d’oxigen, lactoacidèmia i freqüència cardíaca), l’escala d’esforç percebut i la velocitat mitjana de natació (anàlisi de vídeo bidimensional). Es
va calcular la contribució de cada font d’energia i el cost energètic. Es van utilitzar estadístics descriptius i inferencials per a α < .05. El rendiment va ser millor en crol, els resultats fisiològics van ser similars entre crol i crol amb el cap fora de l’aigua i el cost energètic va ser més alt en crol amb el cap fora de l’aigua (1.90 ± 0.33 kJ∙m-1), comparat amb el crol (1.51 ± 0.33 kJ∙m-1). En conclusió, l’estil crol amb el cap fora de l’agua és menys eficient que el crol.