Composició corporal segmentària en atletes amb lesió medul·lar: un estudi pilot

L’objectiu d’aquest estudi va ser comparar els mètodes antropomètrics per segment corporal amb els valors previstos per absorciometria amb rajos X de doble energia (DXA) en atletes amb lesió medul·lar. En aquest estudi van participar vuit atletes tetraplègics i sis de paraplègics. Es van mesurar els perímetres corporals en set llocs, el gruix del plec cutani en nou (al costat dret del cos) i la composició corporal per DXA. Es va utilitzar l’anàlisi de regressió lineal per verificar les associacions entre composició corporal i mesuraments antropomètrics. Les mesures segmentàries que expliquen millor la massa grassa obtingudes per DXA van ser: una suma del gruix del plec cutani al braç (R2 = .66; p < .01); als plecs cutanis del tronc, subescapular (R2 = .75, p < .01), mitjà axil·lar (R2 = .67, p < .01) i abdominal (R2 = .67, p < .01) i la suma del gruix del plec cutani del tronc (R2 = .67, p < .01); i a la cama, el plec cutani del panxell i la suma dels plecs cutanis de la cama (R2 = .70, p < .01; R2 = .68, p < .01). Els perímetres del braç relaxat i tensat van mostrar relacions rellevants (R2 = .52, p < .01, i R2 = .57, p < .01, respectivament) amb la massa grassa obtinguda per DXA. Això suggereix que l’anàlisi segmentària de la composició corporal mitjançant els perímetres i el gruix del plec cutani podria ser una bona opció per determinar de manera precisa la composició corporal en atletes amb lesió medul·lar. La suma dels plecs cutanis per segment va reflectir de manera clara i significativa la massa grassa per DXA.