COM VIUEN L'ESPORT ELS JOVES La ciutat de Barcelona

La relació joves-esport al llarg de la història, ha estat considerada de moltes maneres. Els beneficis que
aquest aportava a la joventut d'unes i altres èpoques, s'associaven a la seva millor disponibilitat en el camp
militar o a qüestions també de caire utilitari: els nois —les noies solien ser educades d'altra manera— creixien sans i forts si en la seva vida quotidiana hi havia alguna dosi d'activitat física. Avui dia s'han sobrepassat tots aquests conceptes i l'esport sembla que vol trencar les fronteres d'edat, sexe, nació... i que adquireix la forma de fenomen universal. Els joves ja no fan esport per formar el seu cos en previsió d'algun
possible conflicte bèl·lic, ni tan sols per créixer amb salut abundant... tenen altres motivacions i busquen
en la pràctica esportiva des de satisfer un anhel de perfecció corporal fins a passar-ho bé una estona i
prou. La forma i contingut de les activitats físiques va fent-se més i més gran a mesura que avancem en
el temps. Però aquesta renovació continuada del concepte esport, proposa tota una sèrie de problemes a
aquells que dediquen el seu temps, d'una o altra forma, a organitzar, planificar o programar activitats esportives. Polítics, tècnics, educadors... han de saber si allò que proposen correspon a la demanda que
es produeix en cada lloc i moment. Per això, aprofitant aquest Any Internacional del Jove, l'Àrea d'Esports
de l'Ajuntament de Barcelona va donar llum verda a una recerca que estudiés des de diferents perspectives
la relació joves-esport, de la qual avui us en fem un resum.