EL MEDI AQUÀTIC Pràctica, objectius i aproximació pedagògica

L'aigua simbòlica Tota matèria vivent és constituïda a base d'aigua. La química de la vida és la química de les solucions aquoses. D'altra banda, ¿no prové el poder màgic de l'aigua del fet que fa quatrecents milions d'anys va aparèixer la vida sobre la terra en l’immens oceà que la recobria gairebé per complet? Segons la tesi de Leroy-Gourhan, l'home, pel fet de ser bípede, constituiria la darrera etapa de l'allibera- ment del medi aquàtic: "Per una part, ell encarnaria, en la seva humanitat, l'alliberament del medi aquàtic d'origen,
i, per l'altra, a nivell cultural, la història de la relació de l'home amb l'aigua seria la de la conquesta de l'aigua
sobre la terra". Cadascú t. la seva pròpia visió de l'aigua i la percep certament amb els seus sentits, però també per un con- junt d'imatges mentals més o menys fantasioses en funció d'una mitologia personal: "¿Quin és el veritable rostre de l'aigua? ¿Quants en té? ¿Quin és el que estimem i amb quin d'ells nodrim les
nostres aversions? No és pas l'aigua la que odiem, sinó allò que, en un moment donat, en determinades condicions, ella significa per a nosaltres, és per això que l'estimem o no!" explica G. Bachelard en L'Eau et les
Réves. L'aigua, en tant que element "natural" és associada a la bellesa, a la puresa; invita a la passivitat. El bany, en les imatges literàries, ve il·lustrat per l'evocació de formes femenines despullades que emergeixen de l'aigua que enterboleixen tal com Venus sor- tint de la mar. "Culturalitzada", quan es carrega de violència, pot canviar de sexe.