L’EQUILIBRI A L’ESQUÍ Les qualitats dels sentits

«Baixeu el volum de la percussió de manera que es puguin sentir les cordes» (D. Mc Luggage) Ben segur que les motivacions per les quals cada cap de setmana es mouen ingents quantitats de gent, àvides de passar unes hores a la neu practicant l’esquí, serien gairebé tantes com els mateixos practicants: prendre el sol, relacionar-se, contactar amb la natura, practicar un esport interessant... etc. De tots els possibles atractius de la pràctica de l’esquí, n’hi ha un, compartit amb alguns esports de lliscament, que ens interessa destacar: l’aprenentatge de la tècnica i en particular de l’equilibri, el qual proporciona unes satisfaccions intenses i íntimes, difícils de trobar en aprenentatges d’aquesta mateixa naturalesa. Probablement aquest fet té un fonament en el doble vessant de que, per una banda sigui l’equilibri el factor fonamental de la tècnica –a cavall entre el sentit i la qualitat– i per l’altra, que es desenvolupi en un marc tan espectacular com és l’alta muntanya. L’aprenentatge d’un equilibri tan particular com aquest de l’esquí desenvolupa al màxim nivell la percepció d’un mateix i del medi; alguns autors, exagerant això últim, l’han anomenat: el sisè sentit.