SISTEMA INFORMÀTIC PER MESURAR ELS DESPLAÇAMENTS EN COMPETICIÓ
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En els esports individuals en què no hi ha un enfrontament directe amb adversaris i no hi és la incertesa de l'espai de joc, al estar aquest perfectament delimitat pel reglament, anomenats CAl (Parlebas, 1976), com són l'atletisme o la natació, els atletes estan sotmesos a unes càrregues2 de treball similars, ja que aquestes resten en gran mesura subjectes al reglament (per exemple els 100 metres llisos en atletisme, els 100 metres braça en natació, ... ). L'entrenament físic d'aquests esports no té excessius problemes des del punt de vista que coneixem perfectament el treball que haurà de realitzar l'atleta durant la competició. En canvi, en els esports CAl en els quals hi ha cooperació, adversaris, i un espai de joc definit pel reglament (absència d'incertesa quant a l'espai de joc), com són el bàsquet, el handbol, el futbol, o el waterpolo, fins fa poc no es coneixien les càrregues a les que es sotmetien els jugadors durant la competició. Moltes vegades en aquests esports es descuidaba la preparació física dels esportistes refiant-se que un domini de la tècnica i l'arropament de la resta de l'equip podrien compensar les possibles mancances de condició física. Altres vegades es realitzaven els entrenaments físics basant-se més en suposicions de les qualitats físiques implicades que en dades reals procedents de l'anàlisi de l'esport en qüestió. Conèixer la càrrega a la qual estan sotmesos els esportistes durant el joc és bàsic per a poder planificar l'entrenament. Un altre element a tenir en compte és el de l'especialització dels jugadors en posicions. L'esport d'alt nivell condiciona una gran especialització en posicions de joc determinades. Cada posició tindrà uns requeriments físics diferents, i per tant requerirà un entrenament físic específic. Per a mesurar el treball en la competició haurem de contabilitzar tant les diferents accions tècnico-tàctiques, com els desplaçaments dels jugadors. Per quantificar les accions tècnico-tàctiques existeixen diferents tipus de fitxes d'observació, freqüenment utilitzades en alguns esports, com el bàsquet (Hernandez, 1987). Per a contabilitzar els desplaçaments s'han realitzat treballs basats en representacions gràfiques a partir de l'observació (Blasone, 1983).
Article Details
(c) 2021
Articles més llegits del mateix autor/a
- Joan Riera, José Carlos Caracuel, Joan Palmi, Gabriel Daza, Psicología y deporte: habilidades del deportista consigo mismo , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 1 Núm. 127 (2017)
- Miquel Martínez, Xavier Aguado, L'ERGONOMIA, UN ALTRE CAMP D'APLICACIO DE LA BIOMECÀNICA* , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 2 Núm. 24 (1991)
- Mikel Izquierdo, Xavier Aguado, Adaptaciones neuromusculares durante el entrenamiento de fuerza en hombres de diferentes edades , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 1 Núm. 55 (1999)
- Pablo Antonio Rubio-Sobrino, Raúl Rodríguez-Casares, Xavier Aguado, Luis M. Alegre, Ángulo óptimo articular y ejercicio: bases y aplicaciones , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 3 Núm. 109 (2012)
- Miquel Martínez, Joan Riera, RITME RESPIRATORI I CARDIAC DE L'ARQUER EN SITUACIÓ DE TIR , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 2 Núm. 20 (1990)
- Ramon Vila, Núria Guitart Guitart, Joan Riera, Jordi Díaz, Aprendizaje y enseñanza de las habilidades con patines , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 4 Núm. 90 (2007)
- Guillem Trabal, Gabriel Daza, Joan Riera, La eficacia del portero en la falta directa del hockey patines , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 1 Núm. 139 (2020)
- Xavier Aguado, Joan Riera, MESURA DEL TREBALL DEL WATERPOLISTA DURANTLA COMPETICIÓ , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 1 Núm. 15 (1989)
- Pere Lloveras, Xavier Aguado, LES ESCOLES D'ESCALADA , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 4 Núm. 10 (1987)
- Xavier Aguado, Pere Lloveras, ESTUDI ESPACIAL DE JOC , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 3 Núm. 09 (1987)