L'EDUCACIÓ FÍSICA I LA INTEGRACIÓ SOCIAL

Amb el present article s'intentarà fer una reflexió que serveixi com a element de discussió i relativització del
tòpic (avui en vigor) que atorga a l'Educació Física un paper rellevant, "per se", sobre la socialització de l'individu. En general, tothom reconeix la importància de l'activitat física en el desenvolupament integral de l'individu, ja sigui a nivell físic, psíquic o sociològic. Però si ens traslladem a contextes "marginals" o a grups "difícils", és aquest darrer aspecte el que s'hauria de questionar. Considerar l'activitat física com un excel.lent canal de comunicació social, que permet ilo facilita la interrelació entre els subjectes, ha arribat
a ser una idea molt utilitzada. Les meves observacions realitzades en els establiments penitenciaris de dones
i homes de Barcelona, en grups de deshabituació a la droga, o grups que reunissin individus amb alguna mena de deficiència física o psíquica o, simplement, subjectes considerats de tracte "difícil", m'han fet plantejar una sèrie de qüestions al respecte, d'entre les quals podria citar: - Potenciant l'hàbit físic?, estem
creant una necessitat de compartir amb els altres vivències i experiències? - ¿La formació de grups esportius
contribueix a la creació de canals de comunicació que facilitin la socialització dels subjectes? En intentar contestar-les m'he anat questionant la veritable repercussió de l'activitat física en els diversos ambients
socials i en els programes d'integració, inserció i reinserció.