EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L'HOQUEI SOBRE PATINS

Els orígens de l 'hoquei sobre patins, com molts d'altres esports, cal cercarlos a Anglaterra, on a finals del segle XIX un ciutadà d'aquest país, Edward Crawford, amb motiu d'un viatge que havia fet a Chicago, va portar cap a Europa una sèrie d'idees per a la pràctica de nous esports, desconeguts en el nostre continent. Entre aquestes idees hi figurava el "rink hockey" , una adaptació de l'hoquei sobre gel a les pistes de sòl de fusta que en aquells temps començaven a proliferar a Europa occidental, on el patinatge sobre rodes tenia ja força adeptes, especialment a Anglaterra, França i Alemanya. Aquell primitiu hoquei sobre patins que Crawford va inventar adoptà uns sistemes de joc molt similars a l'hoquei sobre gel que es practicava als
Estats Units. Els primers practicants d'aquest nou esport jugaven partits molt rudimentaris sobre patins de
rodes, amb un estic o pal de fusta com el d'hoquei sobre gel (amb la pala plana en comptes de la curvada
actual) i un "puck" o disc pla de fusta d' uns vuit centímetres de gruix en lloc de l'actual bola de cautxú. A les
més de 600 pistes de sòl de fusta que existien a Anglaterra a principis del segle XX hi havia molts grups
d'amics aficionats al patinatge que jugaven partits d'aquest rudimentari hoquei sobre patins, encara que de manera totalment informal, sense existir cap tipus de competició.