LES TRES ERRES PER ALS PROFESSORS: REFLEXIONAR, REFINAR, REVITALITZAR*

La bona marxa d'una classe depèn de la relació que s'estableix entre el professor i els seus alumnes. A la mateixa aula, sense tenir en compte les condicions exteriors, el professor és el responsable d'aquesta relació. El professor és qui convida la ment il'ànima de l'alumne a participar en la relació i contribuir al seu desenvolupament. El professor és qui encén i atia el foc. No obstant, tot professor acostuma a plantejar-se algunes preguntes: ¿és possible mantenir una bona relació? ¿Com puc implicar els meus alumnes? ¿Com puc, jo mateix, mantenirme motivat mentre sóc a classe? Les tres erres per als professors s' ofereixen com a possible paradigma per mantenir un bon ritme d'ensenyança. "Reflexionar", "rermar", "revitalitzar" són tres passes en un procés dinàmic, cadascuna d'elles és en si un procés imperatiu, una força molt personal i àdhuc privada. Tot i això, les tres erres s'entrecreuen constantment per crear noves realitats per al professor i l'alumne. L'Espectre d'estils d'ensenyament (Mosston i Ashworth, 1990) ofereix al professor un conjunt d'opcions d'ensenyança que pot ser emprat com a pauta per a la reflexió. Un professor pot plantejar-se les següents qüestions: ¿en quin lloc d'aquest espectre sóc emplaçat? ¿Quants d'aquests estils d'ensenyament empro a les meves classes? ¿Conec l'impacte de cada estil en els meus alumnes? ¿Estic aferrat a cap estil en particular? ¿Sóc obert a les innovacions en aquests camp?