L'ACTIVITAT FISICO-LUDICA EN EL SEGLE D'OR ESPANYOL

Els humanistes poden ser considerats els primers ideòlegs de l'educació física. Per a ells, l'home constitueix un tot i el seu cos hauria de ser elevat al nivell que ocupa l'esperit en la teologia cristiana tradicional. Són grans admiradors de l'Antiguitat clàssica i es fixen un objectiu particularment utòpic: l'educació de l'home utilitzant els mètodes inspirats en els ensenyaments dels mestres clàssics. Aquesta consideració humanista del cos en la seva realitat natural dóna pas a les necessitats de prestar-li atenció, buscant aconseguir un perfecte equilibri entre les denominades pels metges antics "sis coses no naturals", pilar en el qual es basa l'atenció a la salut corporal: el menjar i la beguda, l'evacuació i la retenció, el son i la vigília, el moviment i la quietud, i les anomenades passions de l'ànima.