La motivació de l’esportista i la qualitat de la seva relació amb l’entrenador

L’objectiu d’aquest estudi transversal va ser investigar la influència de la percepció de la qualitat de la relació entrenador-esportista (CAR) en la motivació entre els joves estudiants esportistes de l’estat de Pernambuco, Brasil. Els participants van ser 301 estudiants que van participar en els Jocs Escolars de Pernambuco 2017. Els instruments utilitzats van ser el Qüestionari de relació entrenador-esportista (CART-Q) i l’Escala de motivació esportiva-II (SMS-II). L’anàlisi de les dades es va realitzar mitjançant les proves de Kolmogórov-Smirnov, Mann-Whitney, la correlació de Spearman i el modelatge d’equacions estructurals (SEM) (p < .05). Els resultats van mostrar que els estudiants esportistes que es perceben a si mateixos amb una alta qualitat de CAR tenien puntuacions més altes en les regulacions identificades, integrades i intrínseques, mentre que els esportistes amb CAR moderada tenien una puntuació més alta en la desmotivació i la regulació externa. SEM va revelar que tant la motivació controlada com l’autònoma es van explicar en 17 % i 21 %, respectivament, per CAR, que va tenir un efecte positiu (β = .45 i β = .41) en ambdues motivacions. Es conclou que una relació
positiva amb l’entrenador basada en l’admiració, el respecte, la confiança i l’afiliació sembla ser un factor que fomenta la motivació en el context dels esports escolars.