Relació entre força i autopercepció autònoma en accions quotidianes d’adults paraplègics

L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar si hi ha una relació entre el desenvolupament de la força relativa i l’autopercepció d’autonomia en persones adultes amb paraplegia al cap de sis setmanes d’una intervenció d’activitat física. Per a això, es va avaluar una mostra de vuit persones amb paraplegia, de les quals cinc eren homes i tres dones amb una mitjana de 29.5 ± 5.17 anys, amb lesió medul·lar per sota D5, i que no practicaven activitat física prèvia. Es va utilitzar l’índex de la força relativa per mesurar la capacitat corporal, així com el qüestionari de Barthel per avaluar l’autonomia en les accions de la vida quotidiana. Els resultats van mostrar un coeficient de correlació de Pearson significatiu molt alt entre canvis en la força relativa i el qüestionari (.93), així com un 87.1 % de coeficient de determinació. El percentatge de mitjana de variació
de la força relativa en els participants va augmentar un 25.52 %, i un 16.54 % d’increment en la puntuació del qüestionari. En conclusió, hi ha una relació directa entre la força relativa i l’autopercepció de persones adultes amb paraplegia quant a la seva autonomia en la vida quotidiana, que demostra que un programa d’intervenció comporta canvis significatius pel que fa a força relativa i autopercepció d’autonomia.