La Relació entre l’oci seriós i l’especialització de recreació d’esportistes federats. Contrast entre esportistes amb i sense discapacitat

El constant canvi de les demandes esportives de la població ha derivat en un descens de les
llicències esportives i en un auge de pràctiques esportives de naturalesa més recreativa. Per
aquest motiu, cal abordar les pràctiques esportives competitives des de teories relacionades
amb l’oci i la recreació. Cal esmentar en aquest punt l’oci seriós i l’especialització de recreació,
dos constructes teòrics que han sorgit per explicar les noves formes d’oci sorgides a finals del
segle XX i que s’han utilitzat en multitud d’estudis per abordar diferents pràctiques esportives.
Aquest descens de les llicències esportives preocupa tant a federacions esportives com a administracions
públiques per això s’han d’estudiar aquest tipus de pràctiques des de l’àmbit de
l’oci. Aquesta tesi pretén conèixer la relació existent entre aquests dos constructes en l’esport
federat recolzant-se en tres objectius fonamentals:
· Adaptar al castellà i verificar la bondat psicomètrica d’un instrument de mesurament relacionat
amb l’oci seriós (Serious Leisure Inventory and Measure, SLIM) i un índex classificador
de l’especialització de recreació (Specialization Recreation Index, SRI) en esportistes federats
(n=232) i esportistes federats amb discapacitat física (n=138) (Total= 370).
· Contrastar si les percepcions sobre oci seriós i especialització de recreació són diferents en
les dues tipologies d’esportistes.
· Analitzar la relació existent entre l’oci seriós i l’especialització de recreació en les dues mostres
a partir de l’instrument SLIM i l’índex SRI.
Els principals resultats obtinguts han sigut els següents:
· Ambdues eines plantegen característiques de fiabilitat i validesa de constructe convenients, si
bé es discuteix la conveniència de replicar estudis de validació amb poblacions més àmplies i
de major diversitat de pràctiques esportives.
· Ambdós grups presenten percepcions pràcticament similars, no influeix la condició de discapacitat
a l’hora de vivenciar la pràctica esportiva.
· Es confirma que els esportistes sense discapacitat presenten majors graus d’especialització
i es confirma que existeix una relació entre els conceptes d’oci seriós i especialització de recreació,
la qual cosa implica que dins de les pràctiques federades, enteses com a oci seriós,
existeix especialització contínua en els propis esportistes.
Es conclou que, malgrat l’auge del component recreatiu en els nous hàbits esportius de la població,
hi ha una d’especialització contínua de recreació en l’esport competitiu. Aquest tipus
d’esport és vist pels seus practicants com el seu oci seriós. Actualment ja es disposa de dos
instruments que permeten analitzar tant els perfils d’especialització com la percepció d’oci seriós
dels esportistes.