L'esport a la biblioteca:L'esport també pot inspirar poesía

Durant el període de temps transcorregut entre 1923 i 1936, coincidint amb tres etapes de la historia d'Espanya -Dictadura del General Primo de Rivera (1923-193 1), Segona República i Guerra Civil Espanyola
(1931-1936)- tingueren protagonisme a Catalunya un grup de poetes, anomenats per motius obvis, la Generació de la Dictadura. Nascuts la majoria a les darreries del segle XIX i els primers anys del xx, es
donaren a conéixer al final de la segona década i sobretot en els anys trenta. Tots ells formats en les idees d'Eugeni d'Ors i molt marcats per la poesia de Josep Camer. S'inclouen en aquesta generació poética el
rossellonés Josep Sebastio Pons, Maria Manent, Agustí Esclasans, Josep Folguera i Tomas Garcés. Durant aquests anys es va consolidar la incorporació del Simbolisme en la poesía catalana; entenent 
per simbolisme, qualsevol forma d'expressió que en Iloc de referir-se directament a una cosa, ho fa de manera indirecta a través de la utilització de comparacions entenedores, a base d'imatges més o
menys concretes. En aquesta época existien fonamentalment tres plataformes literaries: La Revista (1915-1936), fundada i dirigida per Josep M. López Picó, La Revista de Poesia (1925- 1927), dirigida per Maria Manent i finalment entre 19351936, els anomenats Quaderns de Poesia, fundats i dirigits per J. V. Foix, Tomas
Garcés, Maria Manent, Caries Ribo i Joan Teixidor.