Capacitat de salt i equilibri de joves i ancians actius físicament

Introducció i objectius: La freqüència de caigudes per pèrdua d’equilibri dels ancians
augmenta amb l’edat. L’objectiu d’aquest estudi fou analitzar la força explosiva de les
extremitats inferiors i la capacitat d’equilibri en dues mostres de persones actives físicament:
joves i ancians.
Material i mètodes: Participaren voluntàriament 8 ancians i 11 joves, tots actius físicament.
Realitzaren els tests: salt amb contramoviment; equilibri estàtic en recolzament
bipodal sobre escuma amb els ulls oberts, i límits de l’estabilitat en recolzament bipodal.
Tots es realitzaren sobre una plataforma de forces.
Resultats i discussió: L’alçada del salt dels joves fou major (joves: 16,00 ± 2,73; ancians:
7,99 ± 2,23% estatura; p < 0,01). La rigidesa en el contramoviment de la batuda fou
menor en els joves (p < 0,01). L’àrea recorreguda pel centre de pressions en el test
d’equilibri estàtic fou menor en el joves (joves: 4,02 ± 1,09; ancians: 7,08 ± 1,79 cm2;
p < 0,01). En canvi, en el test dels límits d’estabilitat, l’àrea del centre de pressions fou
major en els joves (joves: 168,50 ± 32,26; ancians: 32,70 ± 37,54 cm2; p < 0,01). No es
trobà cap correlació entre variables de força i equilibri. En el grup d’ancians el descens
del contramoviment es correlacionà amb la rigidesa (r = −0,75; p < 0,05).
Conclusions: El grup d’ancians actius físicament conservava uns nivells de força destacables
perquè pensava en prevenir les caigudes, tot i que baixaven molt poc en el contramoviment
del salt. Si s’aconseguís augmentar el rang funcional en què fan força les
extremitats inferiors es podria disminuir la rigidesa del contramoviment i millorar
l’equilibri postural.