La coactivació del bíceps femoral limita la força màxima isomètrica d'extensió de genoll en ciclistes de ruta

Main Article Content

David García-López
Guilherme Bresciani
Salvador Cabeza de Vaca
Nuria Garatachea
José A. De Paz
Introducció i objectius: L'objecte d'aquest estudi era analitzar la coactivació antagonista (bíceps femoral) durant una contracció màxima isomètrica d'extensió unilateral de genoll en ciclistes de ruta, com també la seva relació amb l'activació agonista (recte femoral, vast medial i vast lateral) i la força manifestada. L'activació dels músculs gastrocnemis també va ser monitoritzada.

Mètodes: Setze ciclistes federats van fer una prova màxima d'extensió isomètrica de genoll. Durant els 5 s de durada del test amb la cama dominant, es va monitoritzar l'activitat electromiogràfica (EMG) de 6 músculs del tren inferior, a més de la força isomètrica manifestada.

Resultats: L'activitat EMG mitjana (EMGmit) del bíceps femoral va suposar un 37,4% de l'EMGmit per mitjana dels 3 agonistes. Per la seva banda, la mitjana d'EMGmit dels gastrocnemis va suposar un 18,2% de la mitjana d'EMGmit dels agonistes. Analitzant per separat l'EMGmit de cadascun dels 3 músculs agonistes, vam observar que aquest paràmetre d'activació va ser estadísticament superior en el recte femoral en comparació amb vast medial i vast lateral. L'EMGmit del bíceps femoral es va mostrar inversament proporcional a la força isomètrica màxima. Amb tot, l'activació de la resta de músculs, tant mitjana com màxima, no va mostrar cap relació amb la força.

Conclusions: L'activació antagonista limita la força màxima isomètrica d'extensió de genoll en ciclistes de ruta. Tant aquest fet com l'excessiva activació del recte femoral poden tenir relació amb les diferències biomecàniques existents entre el pedaleig, gest propi de la modalitat practicada pels subjectes, i l'extensió de genoll en màquina.

Article Details

How to Cite
García-López, David et al. “La coactivació del bíceps femoral limita la força màxima isomètrica d’extensió de genoll en ciclistes de ruta”. Apunts: Medicina de l’esport, 2006, vol.VOL 41, no. 152, pp. 139-44, https://raco.cat/index.php/Apunts/article/view/58004.

Most read articles by the same author(s)