Desenvolupament i aplicació d’un sistema d’avaluació combinada d’exercici físic, alimentació i variables psicològiques en joves universitàries

 

Introducció: L’obesitat és un problema important de salut en els països desenvolupats. Cal dissenyar sistemes d’avaluació que permetin valorar de forma combinada els factors de prevenció del sobrepès i de l’obesitat relacionats amb un estil de vida saludable. L’objectiu d’aquest estudi és desenvolupar i aplicar un sistema d’avaluació combinada de les conductes d’exercici físic, d’alimentació i de les variables psicològiques relacionades amb la seva adherència. El sistema ha estat aplicat a joves universitàries, i s’han comparat els resultats en funció del seu nivell de pràctica d’exercici físic.

Mètode: Trenta-vuit estudiants universitàries (mitjana d’edat 22,64 ± 2,61 anys), classificades en 3 grups: 12 esportistes, 12 actives i 14 no actives. Completaren una bateria de qüestionaris relatius a la pràctica de l’exercici físic, hàbits d’alimentació i aspectes psicològics relacionats amb l’adherència. Se’ls prengueren les mesures antropomètriques i es realitzaren tests de condició física saludable.

Resultats: El grup de les esportistes presentà major força i resistència muscular (p = 0,003), més minuts de pràctica d’exercici previ (p = 0,019) i actual (p > 0,001) i un menor rol emocional (p = 0,031) respecte als altres grups. Les motivacions principals de les participants foren la salut, la reducció de l’estrès, la diversió i la millora de la condició física cardiorespiratòria, essent aquesta darrera superior en les no actives (p = 0,043). La puntuació en les barreres fou major en les no actives, essent significativament superior en la manca de voluntat en ser constant (p = 0,001) i la manca de temps (p = 0,014). No es trobaren diferències significatives pel que fa a la dieta ni a l’estat d’ànim.

Conclusió: El sistema d’avaluació desenvolupat i aplicat ens permet obtenir un enfocament holístic de les participants, i es constatà un perfil clarament diferenciat en relació amb les variables relatives a l’exercici i a la condició física, però en canvi no s’ha observat una relació tant clara amb les variables relatives a l’alimentació i al perfil psicològic.