Efecte de la relació dels períodes de repòs molt breus en la testosterona i el cortisol durant l’exercici d’alta resistència en homes

La relació entre la concentració de testosterona i cortisol (relació T/C) se sol utilitzar com a índex del nivell d’esforç en l’entrenament esportiu. Els canvis que es produeixen en aquesta relació són responsables de moltes reaccions a l’exercici, com la hipertrofia i l’augment de força. L’objectiu d’aquesta recerca fou estudiar l’efecte de 4 sèries d’exercicis de pressió sobre banc i esquat fins a l’esgotament amb el 85% d’1 RM, sobre la relació de testosterona i cortisol d’homes entrenats en exercicis de resistència, utilitzant diferents intervals de repòs de 60 (P60), 90 (P90) i 120 (P120) segons. Deu homes entrenats en exercicis de resistència no competitiva (edat: 22 ± 2 anys; pes: 84 ± 8 kg; alçada: 178,5 ± 8,5 cm, amb un un any d’experiència com a mínim en exercicis de resistència [ER]), realitzaren protocols d’ER en sessions aleatòries, per separat. Es van extreure mostres de sang abans de l’exercici (Pre), immediatament després (Post) i 30 min després de finalitzar la sessió (30Post) per analitzar les concentracions sèriques de testosterona i de cortisol. Els resultats d’aquest estudi mostraren que la relació T/C durant l’interval P60 fou significativament més baixa en Post i 30Post en comparació amb el preexercici-exercici (p ≤ 0,05). La relació T/C després de l’exercici fou significativament més alta en P120 que en P60 i P90 (p ≤ 0,05), però no s’observaren diferències entre P60 i P90. Les dades indiquen que el període de repòs llarg entre sèries en ER fins a l’esgotament obtingué un augment major de la relació T/C que en el període de repòs breu. La millora de la relació T/C mitjançant períodes de repòs llarg entre sèries indica un augment de l’estat anabòlic fins a l’ER en homes entrenats en exercicis de resistència.