Efectes d'un programa d'entrenament de força sobre la composició corporal i la força màxima en joves entrenats

L’objectiu d’aquest estudi va ser conèixer les adaptacions en composició corporal, força màxima i resistència muscular local d’un programa d’entrenament de força en circuit intermitent amb sobrecàrregues. Mètode: Es van seleccionar 8 homes joves entrenats en musculació (24,07 ± 3,12 anys, 77,96 ± 7,5 kg, 173 ± 0,2 cm i 14,50 ± 2,00 mesos d’experiència). Tots els subjectes van signar el consentiment per escrit per participar-hi. Es va fer una valoració antropomètrica, 10 tests d’una repetició màxima (1RM) i un test de resistència muscular local. Posteriorment es va dur a terme un programa d’entrenament de força de 8 setmanes de durada, amb la característica que era en circuit intermitent amb sobrecàrregues, 3 vegades per setmana, entre el 62 i el 72% d’1RM. Després d’aquest període es va fer una valoració final amb les mateixes característiques de la valoració inicial. Resultats: Els resultats van mostrar una disminució en els percentatges de greix corporal entorn del 9,46%, millores en força màxima entorn del 3 al 31% segons el grup muscular, i un augment en la resistència muscular local de l’1,42%. Conclusions: L’entrenament en circuit intermitent amb sobrecàrregues ofereix, després de 8 setmanes de durada, adaptacions de composició corporal, de força màxima i resistència muscular local per a subjectes entrenats. Tot i ser necessaris estudis amb mostres més àmplies, es presenta com una alternativa de metodologia dins la sala de musculació.