Força muscular màxima en atletes amb discapacitat intel·lectual

L’activitat esportiva reclama l’execució de moviments harmònics i ben estructurats en què el desenvolupament i la maduració del sistema nerviós central i el sistema musculoesquelètic tenen un paper fonamental. Els atletes amb discapacitat intel·lectual, amb grau que no els impedeix de fer activitats esportives, malgrat ser molt competitius, tenen uns rendiments que estan influenciats pel grau de dany neurològic i la seva repercussió en l’activitat muscular. Es van estudiar 30 atletes masculins que el novembre del 2006 van participar en els V Juegos Nacionales de Olimpiadas Especiales, en aixecament de pesos, els quals presentaven diverses causes de discapacitat intel·lectual (genètiques, 7; prenatals ambientals, 4; perinatals, 7; multifactorials, 3; desconegudes, 9), per comparar el resultat esportiu i la seva relació amb les variables pes, edat i grau de discapacitat. Per a l’anàlisi estadística es va utilitzar com a mesurament de tendència central, la mediana, la desviació típica com a mesurament de dispersió de les dades i el test de Mann-Whitney per comparar les mostres, prenent com a diferència significativa p <0,05. Els resultats van mostrar que no va haver-hi correlació entre rendiment esportiu i les variables pes-edat. Es va trobar diferència significativa (p = 0,002) entre el rendiment esportiu dels atletes amb discapacitat moderada i els atletes amb discapacitat lleu, sent més alt en aquests últims en les tres modalitats de competició. Les diferències trobades, malgrat ser semblants a estudis anteriors, poden estar influenciades per les característiques de la mostra.