Literatura, sexe i cultura a la Conca de Barberà

La literatura és una font històrica a través de la qual podem explorar i interpretar la complexa realitat social de qualsevol temps, de manera global, alhora que penetrar en el més íntim i recòndit univers dels éssers. No hi ha camp que no hagi estat tractat per la literatura. Fins ara, l’onomàstica, la religiositat, el paisatge i la botànica de la Conca de Barberà havien estat analitzades, de manera succinta, a través de l’òptica dels escriptors, sovint amb la col·laboració i el complement de les arts plàstiques i musicals; ara, en aquest breu article, l’autor fi xa la seva mirada en les arts amatòries i el sexe segons l’han vist, descrit, valorat o interpretat poetes, novel·listes i la parèmia que n’ha pervingut. Tot plegat, se’ns descriu un cosmos cultural sòlid, fresc i viu dels pobles i la comarca. Es tracta d’un altre patrimoni, intangible, que cal conèixer i divulgar sobretot perquè, igual com els camins de la història, aquest connecta el món local amb les xarxes literàries i costumistes de Catalunya i el món. A l’aplegador de documents no li correspon jutjar la qualitat de les obres, sinó relacionar el nombre d’autors que han tractat sobre aquest fet des del punt de vista literari onze autors, cronològicament del segle XVII al XXI –Maria Albareda Vidal, Adolf Andreu Padreny, Josep Blanch, Jordi M. Bou Simó, Julio Bravo, Joan Carnicer, Marc Fusté, «Marquet de la Dona», Carles Monfar, Ramon Muntanyola, «Golfus de Tarraco» o Francesc Vicenç Garcia– destacar els temes en els quals s’ha fet incidència i, sobretot, posar-los en context i relació amb la creació, raó per la qual autors conquencs poden compartir escenari amb escriptors com Omar Khayyam, Marià Manent, Selomó ben Reuvén Bonafed... i llibres com el Càntic dels Càntics, Les mil i una nits o El Kamasutra català. Mirall del fotre... Altres escriptors, com Josep M. Poblet,1 també disposen d’obra on l’amor s’hi mostra en les seves múltiples experiències i realitats, però sense una referència explícita, que nosaltres haguem sabut veure, a la comarca; d’altres autors, com Federico Urales, posen Barberà de la Conca, però igualment sense citar-la, en l’escenari d’amors anarquistes, com en la novel·la Una víctima (1934).