Incidència, gravetat dels problemes de conducta i factors preadoptius del nen en adolescents espanyols adoptats

Les recerques que comparen mostres d’adoptats i no adoptats en totes les edats destaquen sovint una més gran vulnerabilitat psicològica en el grup d’adoptats, que es manifesta
en una taxa de problemes de conducta més marcada, amb
una problemàtica que es fa més evident o greu durant l’adolescència. Malgrat la rellevància d’Espanya en el panorama
de l’adopció internacional en dècades anteriors, els estudis
amb mostres espanyoles són limitats. Aquest treball contribueix a omplir el buit que diem descrivint la incidència i la
gravetat dels problemes de conducta, reportats pels pares,
en una mostra d’adolescents espanyols adoptats i analitzant
el paper dels factors preadoptius de l’infant. Així, es van
comparar els informes del CBCL dels pares de 64 adolescents espanyols adoptats amb les puntuacions normatives a
Espanya, i els resultats no van mostrar diferències entre els
adolescents adoptats i les puntuacions normatives en les escales totals i de banda ampla. Tanmateix, un grup significatiu d’adolescents mostra puntuacions clíniques que requereixen l’atenció dels serveis socials i de salut mental. Els
homes solen tenir més puntuacions externalitzants i totals.
A més, es van detectar diferències en els grups d’edat d’adopció pel que fa als problemes socials, d’agressió i d’externalització, de manera que mostren un patró no lineal en el qual
els adolescents adoptats durant els anys preescolars solen ser
més problemàtics que els adoptats després i abans d’aquesta
edat. Els adolescents procedents d’Àsia van mostrar menys
problemes que altres grups en diverses escales, mentre que
els d’Europa de l’Est van presentar més problemes socials
que els altres grups. Se’n discuteix la rellevància per a la intervenció psicosocial i les limitacions corresponents.