Tragèdia, història i decadència en la producció inicial de Guimerà: Gal·la Placídia i Judit de Welp

Aquest article pretén plantejar una reflexió sobre la primera producció dramàtica d’Àngel Guimerà, atenent especialment a l’ús de la història com a temàtica connotada en l’entorn de la cultura romàntica. Guimerà es distancia de la pràctica d’altres dramaturgs catalans del moment i proposa un model de tragèdia original en el context de la literatura catalana del moment i que beu en els referents que li arriben dels escenaris europeus. Les dues primeres tragèdies guimeranianes apunten ja una línia que es veurà interrompuda per textos com Mar i cel (1888) que destaca clarament entre les tragèdies de la seva primera etapa (1879-1893).