La institucionalització de la llengua de Verdaguer. Impacte en la lexicografia catalana del segle XIX: el diccionari Labèrnia (1888-1889)

L’impacte de la figura de Verdaguer en la història contemporània de les terres de parla catalana té dues vessants. La de més relleu és la literària. Però Verdaguer també es va convertir en un referent en l’àmbit de la llengua, fins al punt que, com se sap, se l’ha qualificat de «creador del català literari modern». En aquest treball es documenta una de les vies que testifiquen aquest procés d’institucionalització de la llengua de Verdaguer, que és el de la seva presència als diccionaris catalans dels segles xix i xx. En concret, s’estudia la petjada lèxica de Verdaguer al Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana (1888-1889), de Pere Labèrnia, una obra que va tenir molt de pes com a sistematitzadora del lèxic català de referència del seu moment històric. Es mostra que el procés de canonització del lèxic de Verdaguer s’inicia ben aviat, molt poc després de la publicació de les seves obres més emblemàtiques. D’aquesta manera es fa una petita contribució a la tasca d’establiment del pes de la llengua de Verdaguer en el sistema lingüístic i literari català contemporani, en la línia d’altres treballs com els de Pinyol i Quer (2006) o Ginebra (2002, 2019).