Va passar un riu cabalós de versos: el cas dels anomenats poetes «fluvials», afluents migrats del Gaiter de Llobregat (Joaquim Rubió i Ors)

L’obra poètica de Joaquim Rubió i Ors [pseud. Lo Gaiter del Llobregat] (Barcelona, 1818-1899) sobretot a partir de la segona edició ampliada de 1858 de Lo Gayter de Llobregat amb un pròleg considerat el primer manifest de la Renaixença també com a mantenidor i restaurador dels Jocs Florals va exercir una gran influència sobre una colla de poetes del Principat i de València, sense connexió aparent. En paraules de Verdaguer en el seu «Record necrològic...»: «Les cançons del Gaiter del Llobregat ressonaren ben prompte per tot Barcelona, i, de ribera en ribera i d’afrau en afrau, per tot Catalunya». Arreu de la nostra geografia , foren uns quants poetes menors, la majoria bilingües, que sota la seva òrbita, usant un motiu fluvial, trobadoresc, imitaren els motius i procediment de la seva poesia influïda pels models castellans i francesos. Coexistint amb aquest mestratge, alguns reivindiquen una poesia d’arrel vallfogonesca, de tradició popular nostrada. Aquests escriptors, de to i intenció diversa, ajuden a consolidar i a diversificar les diverses opcions que aixopluga la primera Renaixença catalana.