Un català a Granada: Víctor Balaguer, mantenidor dels Juegos Florales de 1897

L’any 1897 Víctor Balaguer va ser convidat a Granada per presidir, com a mantenidor, el certamen de Juegos Florales convocat per la Real Sociedad de Amigos del País, amb motiu de les festes del Corpus. El poeta, en aquests darrers anys del segle, ja era una figura literària ben coneguda per tot arreu, més enllà de la seva tasca política, com a restaurador de la literatura catalana. Els organitzadors van voler assegurar amb la seva estada l’èxit d’aquells Jocs Florals andalusos, per a la qual cosa van comptar amb un aliat d’excepció:
la premsa, que va tenir un paper importantíssim per donar a conèixer, fil per randa, la visita de l’il·lustre «Trobador de Montserrat». Com a punt culminant, mesos després, els mitjans informaven que l’Ajuntament de Granada es faria càrrec de les despeses de la publicació d’un volum que recolliria els poemes premiats i els discursos pronunciats, inclòs el de Balaguer. En aquest treball, hi analitzem el contingut del volum, per fer notar d’una banda de quina manera era rebuda la literatura escrita en català pel romàntic Balaguer i la seva gran influència encara en l’obra de molts escriptors espanyols de l’època, tal com es pot comprovar en els discursos i els poemes guardonats. D’altra, la transformació social, política, econòmica i cultural que estava portant a terme Catalunya mateix, revoltada contra el sistema espanyol en plena decadència, i que, paradoxalment, Víctor Balaguer venia a representar. A l’Espanya de fi de segle, la modernització catalana aixecava tant l’admiració com el rebuig, també a Granada, fins i tot entre els cercles més progressistes de la ciutat, que no acabaven d’entendre allò que va començar-se a anomenar «exclusivisme català».