La literatura catalana i Andorra

La literatura en català com a tal no es manifesta a Andorra fins ben entrat el segle xx. Abans, pero, són els viatgers catalans (Valentí Almirall,  Jacint Verdaguer i Josep Aladern) els que en parlaran en sèries d'artides i dietaris. No va ser fins després de 1939, que nombrosos exiliats i refugiats catalans hi feren estada, que hi haurè unes primeres manifestacions sòlides en català: Lluís Capdevila, Josep Fontbernat, Francesc Viadiu (amb l'emblematica crònica d'Entre el torb i la Gestapo), Amat-Piniella (K L. Reich fau acabada a Sant Julià de Lòria), Esteve Albert (poeta, decisiu dinamitzador cultural), Norbert Orobitg ... D'entre els andorrans, cal destacar la figura de Catarina Guerrero i Ubach però, sobretot, Antoni Morell, qui de fet és el primer a novel· lar amb perspectiva moderna els avatars històrics i socials del país. Als anys vuitanta del segle passat poetes com Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol li dedicaran també la seva atenció poètica. D'entre les darreres generacions d'andorrans destaquen les innovadores aportacions d'Albert Salvadó i Albert Villaró, en narrativa, i la de Teresa Colom, en poesia i narrativa.