Jacint Verdaguer o la crucifixió de la paraula

L’objectiu del present article és
fer un petit recorregut per la poètica
del darrer Verdaguer (1893-1902) amb
vista a examinar el canvi d’actitud que
adopta el poeta, fonamentalment, en
l’elaboració d’una poesia més intimista
i fragmentada que versa sobre ell mateix,
no ja com a poeta coronat, sinó
com a poeta que passa pel Calvari de
les seves flors i canta, d’aquesta experiència
estant, un altre tipus de poesia
i de veritat.