Diego Ruiz: la narrativa dels límits

Diego Ruiz és un dels escriptors
de l’època del segon modernisme més
controvertits i polèmics. Pertany al
grup d’escriptors que s’articulen a l’entorn
d’El Poble Català. La seva narrativa
breu —Contes d’un filòsof (1908) i
Contes de glòria i d’infern (1911)— recull
la sensibilitat decadentista i revela
la presència del misteri, explora una
realitat marcada per la irracionalitat,
desenvolupa el tema de la bogeria,
s’incorpora a la literatura crística i
sobretot es fa ressò de la filosofia
nietzschiana.
Els límits de la realitat
són els espais narratius naturals dels
seus contes en què, en conjunt, es treballen
gairebé la totalitat dels gèneres
de la narrativa especulativa.