Un article de León Bloy sobre l'Atlàntida de Jacint Verdaguer (Le Chat noir, 31 maig 1884)

344
Anuari Verdaguer 24 - 2016 Resums i abstracts
Manuel Jorba, Un article
de Léon Bloy sobre
«L’Atlàntida» de Jacint
Verdaguer («Le Chat
Noir», 31 maig 1884)
Léon Bloy, com ell ho deia de Baudelaire
a propòsit de Verlaine, sentia
la desgràcia de ser part d’una societat
refractària a tota mena de poesia, i per
això se sentia impotent per transmetre
a un públic lector «mangeur de vomissements
» el valor de l’obra mestra de
«Le dernier enfant d’Homère», L’Atlàntida,
que conegué per la traducció
d’Albert Savine i l’extens estudi que la
precedia. Era pels temps en què escrivia
Le Désespéré, descripció, en mots
seus, «de l’écrasement d’un homme
supérieur par une société infâme».
L’interès per l’obra de Verdaguer per
part d’un personatge polèmic (teòcrata,
dogmàtic i crític amb el catolicisme
oficial, i obsedit, si no turmentat, per
certes creences i vivències religioses,
defensades de manera vehement i apocalíptica)
no degué ésser aliè, ultra a
la relació que estableix amb la «follia»
dels felibres com a desvetlladors de la
poesia contemporània enfront de la
rutina improductiva, al component
religiós en l’imaginari de l’autor ressenyat,
concretat en l’amnistia, gràcies al
descobriment del Nou Món, de tota
una raça condemnada.