Manuel Rodríguez López i la traducció de l'Atlàntida al gallec

En el marc de la recepció de l’obra
verdagueriana en les literatures ibèriques,
es disposa de poca informació
sobre la traducció de L’Atlàntida al
gallec de Manuel Rodríguez López,
que és considerat, pels historiadors
de la literatura gallega, el poeta obrer
més important de la Galícia de la
segona part del s. XX. De la seva relació
amb Catalunya en queden, a més
de nombrosos articles de premsa, els
volums Galegos en Catalunya (1978-
1982) (1983) i Galegos en Catalunya-2
(1985) —publicats pel Centro Galego
de Barcelona—, entre altres. Nascut
el 1934 a Paradela (Lugo), de petit
emigrà amb la família a Catalunya i
hi desenvolupà la seva obra literària
que culminà, molts anys després, a
Lugo on retornà el 1987 i restà fins a
la seva mort el 1990. Cultivà la prosa
i, en especial, la poesia —Poemas
populares galegos (1968), Saudade no
bulleiro (1970), Soldada mínima (1979)
i Onte e hoxe vivencial (1995). Amb tot,
sobresurt especialment la seva faceta
de traductor de Verdaguer, tasca que
emprengué pocs mesos abans de la seva
mort. El volum veié la llum pòstumament
de la mà de la Xunta de Galícia.