Els Pirineus i el sentit de pertinença

Centrem la mirada sobre els Pirineus,
espai primigeni i simbòlic entre
la història i el mite, la literatura i l’art.
Els Pirineus no han estat mai frontera
natural ni històrica i els orígens
de Catalunya són pirinencocarolingis.
Tanmateix, a partir del Tractat
dels Pirineus (1659), que va signar-se
pel rei Felip IV sense consultar les
Corts Catalanes, la frontera artificial
va esdevenir una frontera política, tot
i que els territoris afectats van conspirar
durant anys per tornar-se a unir al
Principat. És amb el moviment de la
Renaixença quan es crea un determinat
imaginari situat a les muntanyes
pirinenques. Verdaguer narra, amb un
romàntic enyorament del passat i una
mirada diferent a la natura, els orígens
de la Catalunya cristiana a Canigó
(1885). Mentre, per la seva banda,
Víctor Balaguer escriu una obra dramàtica
intitulada Els Pirineus (1891)
que situa al segle XIII tot un seguit
de personatges històrics i llegendaris,
amb el castell de Montsegur cremat
durant la croada contra els albigesos, el comte de Foix i els almogàvers. A
partir d’aquest llibre, sota la influència
del gran sintetitzador de mites que fou Richard Wagner, el compositor
Felip Pedrell va realitzar una òpera
que va tenir un gran èxit al Liceu. De
la mateixa manera, Massó i Torrents
també havia escrit el llibret de l’òpera
La Fada (musicada per Enric Morera
i estrenada a Sitges a la Quarta Festa
Modernista). Analitzarem, doncs,
imatges artístiques i símbols que els
creadors van generar sobre el Pirineu.