El 1714 i la llengua catalana. El discurs dels escriptors de la Renaixença
Article Sidebar
Main Article Content
Jordi Ginebra
Universitat Rovira i Virgili
Els historiadors han assenyalat
que, durant el segle XVIII i les primeres
dècades del segle XIX, la lamentació
per la pèrdua dels drets polítics
de Catalunya arran de la derrota de
1714 no va anar acompanyada d’una
lamentació paral·lela per la pèrdua
dels drets lingüístics. Se sol afegir que
llavors la vinculació entre llengua i
pàtria no era encara tan estreta com
va ser després. En aquest treball es vol fer una primera incursió en l’estudi del
procés que va conduir a relacionar de
manera sistemàtica la derrota de 1714
amb la pèrdua de la llengua catalana
com a referent polític. La hipòtesi
inicial és que aquest procés s’inicia
amb els escriptors de la Renaixença.
També ens podrem plantejar llavors
si, en relació amb la història de la llengua
catalana, la vinculació de la data
de 1714 a la irrupció de la decadència
lingüística pot considerar-se en part el
resultat d’un mite fabricat pels romàntics
catalans.
que, durant el segle XVIII i les primeres
dècades del segle XIX, la lamentació
per la pèrdua dels drets polítics
de Catalunya arran de la derrota de
1714 no va anar acompanyada d’una
lamentació paral·lela per la pèrdua
dels drets lingüístics. Se sol afegir que
llavors la vinculació entre llengua i
pàtria no era encara tan estreta com
va ser després. En aquest treball es vol fer una primera incursió en l’estudi del
procés que va conduir a relacionar de
manera sistemàtica la derrota de 1714
amb la pèrdua de la llengua catalana
com a referent polític. La hipòtesi
inicial és que aquest procés s’inicia
amb els escriptors de la Renaixença.
També ens podrem plantejar llavors
si, en relació amb la història de la llengua
catalana, la vinculació de la data
de 1714 a la irrupció de la decadència
lingüística pot considerar-se en part el
resultat d’un mite fabricat pels romàntics
catalans.
Article Details
Com citar
Ginebra, Jordi. «El 1714 i la llengua catalana. El discurs dels escriptors de la Renaixença». Anuari Verdaguer, 2015, núm. 23, p. 223-35, https://raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/view/329501.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Jordi Ginebra, [Ressenyes] Carola Duran i Tort. El Bruc en la literatura catalana del segle XIX , Anuari Verdaguer: Núm. 18 (2010)
- Jordi Ginebra, La llengua de Verdaguer vista per Pompeu Fabra , Anuari Verdaguer: Núm. 27 (2019)
- Jordi Ginebra, La construcció de la llengua literària comtemporània: què devem al segle XIX? , Anuari Verdaguer: Núm. 17 (2009)
- Jordi Ginebra, Sobre la riquesa lèxica de Vergaguer: una primera prospecció quantitativa , Anuari Verdaguer: Núm. 14 (2006)
- Jordi Ginebra, Estudi i edició del teatre de Rossend Arús i Arderiu a càrrec de Magí Sunyer , Anuari Verdaguer: Núm. 28 (2020)
- Jordi Ginebra, Verdaguer en el cànon d'autoritats de les gramàtiques de Pompeu Fabra , Anuari Verdaguer: Núm. 11 (2002)