El 1714 i la llengua catalana. El discurs dels escriptors de la Renaixença

Els historiadors han assenyalat
que, durant el segle XVIII i les primeres
dècades del segle XIX, la lamentació
per la pèrdua dels drets polítics
de Catalunya arran de la derrota de
1714 no va anar acompanyada d’una
lamentació paral·lela per la pèrdua
dels drets lingüístics. Se sol afegir que
llavors la vinculació entre llengua i
pàtria no era encara tan estreta com
va ser després. En aquest treball es vol fer una primera incursió en l’estudi del
procés que va conduir a relacionar de
manera sistemàtica la derrota de 1714
amb la pèrdua de la llengua catalana
com a referent polític. La hipòtesi
inicial és que aquest procés s’inicia
amb els escriptors de la Renaixença.
També ens podrem plantejar llavors
si, en relació amb la història de la llengua
catalana, la vinculació de la data
de 1714 a la irrupció de la decadència
lingüística pot considerar-se en part el
resultat d’un mite fabricat pels romàntics
catalans.