La filosofia de la cura davant la crisi de la covid-19

La pandèmia de la covid-19 ens ha fet prendre consciència de la vulnerabilitat i la fragilitat de l’ésser humà, i de la centralitat de la cura i la interdependència com a fonament indispensable de la vida en comú. L’objectiu d’aquest article pretén, en primer lloc, a la llum de la crisi sanitària, oferir una reflexió filosòfica sobre la vulnerabilitat i la fragilitat humanes i justificar, al mateix temps, per què estem obligats a respondre davant la fragilitat d’altri. En segon lloc, vol aprofundir en els aspectes lligats amb la filosofia o l’ètica del cuidar: s’exemplifica com, des del inicis de la humanitat, la interdependència i la cura ens han definit com a espècie, es desenvolupa l’origen de l’ètica del cuidar i els aspectes vinculats a la seva fonamentació. Finalment, es fa una reflexió sobre la necessitat de situar la cura en l’espai polític i social, atès que la cura ja no es pot considerar només com una obligació de caràcter privat, sinó que és una obligació pública. La pandèmia és una ocasió d’or per ajudar a col·locar la cura al centre de la vida.