Sobre el "desencís" d’Aquino al capdavall de la seva vida

Mentre viatjava absent i desconcentrat cap a Lió per participar en el concili ecumènic convocat pel papa Gregori X, Tomàs d’Aquino patí un greu accident que li
produí la mort, esdevinguda el 7 de març del 1274 a Fossanova. El seu atordiment havia començat el 6 de desembre anterior. S’apunta a dues possibles causes d’aquesta alteració: una de natural, produïda per l’esgotament total després de vint anys d’un treball excessiu, i una altra de sobrenatural, que és l’objectiu central d’aquest assaig. S’analitza, resseguint les obres de l’Aquinat: si el coneixement abstracte suposa el límit del coneixement humà, si l’arrabassament de sant Pau va traspassar aquest límit, i si es possible el coneixement de l’ésser (l’esse), entès a la manera aquiniana, és a dir, transcendentalment.