Cap a una nova arquitectura del sistema financer internacional

En els acords de BrettonWoods, va quedar per resoldre la qüestió de la creació de la liquiditat
internacional. Van ser els dèficits de la balança de pagaments nord-americana els que van nodrir
de liquiditat el sistema internacional de pagaments. A partir dels anys seixanta del segle
passat, una part important de la liquiditat internacional es va desvincular del control estatal i va
emprendre un camí propi. El seu increment i la seva llibertat van desembocar en diverses crisis al
llarg dels anys vuitanta i noranta del segle passat. Aquesta situació va portar a plantejar la necessitat
d'endegar una nova arquitectura financera internacional (NAFI), amb poc èxit. L'actual
crisi ha tornat a despertar l'interès per una NAFI sobre la qual encara no s'ha avançat gaire, tret
d'algunes línies de consens des del punt de vista tècnic, però de moment sense suport polític.
L'enfrontament d'una visió anglosaxona i una d'europea, força contraposades quant a una regulació
estricta, fa pensar que el progrés de la nova NAFI serà lent i potser modest.