Els discursos de la ciència

Com a conseqüència de les espectaculars innovacions tecnològiques en els camps més diversos, el protagonisme i el prestigi creixent de la ciència ha comportat, de manera paral·lela, una commoció en els usos i en els recursos de les llengües. Cada dia es fa més necessària, des de l’àmbit de la lingüística, l’atenció a les estratègies discursives que possibiliten la rendibilitat màxima en els processos de la comunicació i la divulgació del coneixement científic. En aquest sentit, des de l’òptica de la lingüística textual i pragmàtica, i l’anàlisi del discurs, es facilita un marc epistemològic oportú per a l’avaluació del llenguatge que hi fan servir les institucions educatives i els mitjans de comunicació. Nocions com les de metàfora gramatical, marcador discursiu o nominalització poden resultar de gran utilitat en l’estudi del discurs acadèmic. Si més no, aplicades en l’estudi del cas particular dels textos acadèmics de Joan Fuster, poden col·laborar a evidenciar algunes claus eficaces en la construcció de models de llengua alternatius per a la comunicació científica.