El jardí de les senderes que es bifurquen: notes sobre els límits entre la cultura científica i les humanitats

L’activitat científica constitueix un dels fonaments històrics i sociològics de les societats postindustrials. Per aquesta raó, els científics pretenen posseir un llenguatge autònom, dissociat tant del llenguatge ordinari com del de la creació literària. Tanmateix, hi ha força arguments epistèmics (v.g. la crisi dels valors de veritat), textuals (v.g. el recurs a la metaforització) i pragmàtics (v.g. la confusió entre explicar i persuadir) que suggereixen la confluència de la cultura científica i les humanitats.