La intertextualitat cinematogràfica en "Ciné-roman"

Aquest article sobre la novel·la Ciné-roman de Roger Grenier (1972) presenta un cas excepcional de fenomen intertextual: l'entramat narratiu està construït a partir d'un exhaustiu inventari i repertori d'obres literàries, musicals i -sobretot- cinematogràfiques, i això de tal manera que condiciona la trama i coadjuva al seu clímax i al seu desenllaç.